ANNEX_SILENTIUM català





 INTRODUCCIÓ DEL PROJECTE FOTOGRÀFIC (text escrit per Anna Bahí)


Silentium (llatí): silenci 
Silenci: Fet de no parlar / Fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit / Absència de so o soroll / En música; pausa, breu intèrval sense música ni cant / Signe gràfic de notació musical posat en el pentagrama que indica la duració d'una pausa, un silenci.
Silenci: secret, reserva, reticència, omissió, prudència, discreció / pau, calma, quietud, tranquil.litat / mutisme.


Amb aquest projecte es vol parlar del silenci intern a partir de la figura d'un noi adolescent. Precisament un silenci que no expressa ni pau ni tranquil.litat sinó més aviat una reserva o angoixa.
Es poden apreciar dues etapes: la pre-adolescència i la plena adolescència.
Per què l'adolescència?
Personalment i re-memorant el que va ser la meva pròpia experiència, crec que és una etapa de la vida on de manera més clara i contundent, et qüestiones tot el teu entorn. Una etapa important on l'ésser es desenvolupa, creix, experimenta i on a partir d'aquí s'expandeix, direcciona i enfoca el seu camí. Cada etapa és un experimentar diferent tot i ser sempre el mateix individu (amb més o menys influències externes, amb més o menys creences imposades, programades o ignorades i amb més o menys consciència del món que t'envolta).

És doncs el silenci intern d'un individu en una etapa de la seva existència on la part egoica i l'intel.lecte comencen a posicionar-se capdavanters mentre deixa de banda -la gran majoria-, aquella part més màgica i somniadora de la infantesa i encara de la pre-adolescència. Inicia així una nova manera de fer i sentir, una transformació tant mental com física, com el naixement d'un nou personatge en el mateix personatge. Comencem a donar forma a les petites (o grans) "batalles" internes i externes que aniran deixant com ferides que, a través de la fotografia, vull fer visibles mitjançant la superposició d'imatges amb uns petits "orificis" o "porus" o "forats" o "crostes" que apareixen en zones concretes del cos de l'individu.

Dues imatges del projecte


EL LLOC I EL PERSONATGE

Una de les imatges superposades que utilitzo en aquest projecte, és una antiga paret de la corsia Sant'Ansano del Ospedale del Santa Maria della Scala de Siena, Itàlia, on l'escrit "Silentium" presidia una de les parets de la sala, d'aquí el títol (una recomanació a guardar silenci).

Una de les imatges correspon a un espai que tal com he esmentat en l'apartat anterior, és una paret de l'hospital Santa Maria della Scala de Siena, Itàlia. Cambra on l'any 1300 (el Trecento italià, és a dir, segle XIV) era una única estança quadrada on acollien malalts i peregrins. Llavors a finals d'aquest període la van dividir en dos habitacles per fer-la servir de magatzem (aliments, roba, materials). Més endavant ja en el 1400 (el Quattrocento) la tornen a restaurar i afegeixen una volta, quedant dos corredors de lliteres per acollir els malalts. És a partir del 1600 i 1700 on les parets seran decorades amb frescos, representant els capçals dels llits i amb els seus corresponents níxols, que deien la funció de petits armaris, un per cada llit.

Tot això documentat en els treballs de restauració arqueològica l'any 2005, on les excavacions realitzades en aquest espai concret que vaig fotografiar (la corsia Sant'Ansano) van portar a la llum una cronologia datada entre el segle XIII i l'era contemporània, durant els quals hi va haver molts i importants canvis estructurals. Quan van iniciar la restauració les parets d'aquesta zona estaven cobertes de guix blanc i tan sols es veia l'escrit "SILENTIVM".


Agraïment per la documentació facilitada per Marie-Ange Causarano del Dipartimento di Scienze Storiche e dei Beni Culturali (Università degli Studi di Siena, Italia).




L'altra imatge superposada és la d'un noi adolescent. No es pretén parlar de l'adolescència en general ni d'un noi en concret, però si parlar de l'adolescència com una etapa que tots l'hem experimentat, tos l'hem viscuda. Una etapa on hem començat a percebre les emocions d'una manera més sentida, més personal, amb dubtes, amb discrepàncies, amb més o menys discussions...i del que es vol parlar precisament és d'aquest món de les emocions, representades com silencis que en molts casos ens hem anat guardant, que han quedat o s'han integrat dins nostre. Per una banda el personatge fotografiat està vivint aquesta etapa de la vida, que vindria a ser el moment en què ens despertem més cap al món que ens envolta (per això he escollit l'adolescent) i per altra banda el personatge és un noi, una essència masculina perquè per mi, és una nova etapa fotogràfica on he passat de l'autoretrat (la meva persona) a retratar o representar la meva obra a través de l'essència masculina.



Les imatges fotogràfiques del projecte "Silentium"







INTRODUCCIÓ DEL PROJECTE MUSICAL (text escrit per Xavier de Palau)


"Silentium" és un projecte d'introspecció. La música que acompanya el treball fotogràfic d'Anna Bahí representa el neguit de copsar allò que està en silenci. No hi ha respostes a la gran pregunta "Per què de tot?", "Qui sóc?, què hi faig aquí?". És una recerca interior, on la resposta només es pot obtenir amb el propi silenci, desfent-se de tot el soroll extern.

Uns paisatges acústics evoquen situacions de reflexió i provoquen que la música brolli de l'interior dels objectes sonors. Així doncs, tots els elements com l'aigua, el vent, la natura, la terra, veus... s'entrellacen i conformen una sola unitat conjunta amb la música.
La simbologia de cadascun dels temes és constant: l'aigua com a regeneració, puresa o fluir de la vida, els rellotges i la maquinària representa el pas del temps (fluid silenciós per excel.lència) i alhora el raonament com a eina per trobar respostes, l'aire com a esperit elevat, la terra com a força de la natura, el foc com a regenerador o destructor, la torre o el mur com la soledat i els secrets guardats...
No s'ha pretès en cap moment la simplificació musical; les composicions són riques en matisos i timbres perquè només en un estat de silenci, aïllat de tot, sorgeixen els innombrables sentiments, les emocions, els records i els pensaments més profunds de l'ésser.
A la majoria dels temes la música és cíclica, amb tocs reiteratius, hipnòtics fins i tot. Es defuig de les harmonies denses i tot el conjunt es potencia amb multitud de capes de sabors tímbrics extremadament variats. Les frases musicals són simples i elegants i, juntament amb els objectes sonors, provoquen situacions, estats de reflexió o percepció en forma de cercles tancats, més que simples moviments lineals.

Tota la història musical té diverses lectures. Els dos autors partim d'un mateix guió sobre la infantesa perduda, girant al voltant de l'adolescència, parlant dels primers desencants, de les emocions incontrolades, dels desitjos, les pors i les il.lusions. Una amalgama de sensacions noves que van apareixent en aquesta etapa de la vida.
Per altra part, "Silentium" és fruit d'una inspiració a Siena, davant el mur d'un Ospedale. És per això que, estèticament, alguns dels escenaris de l'obra simulen estar ubicats a Itàlia, en un orfenat i hospital medieval (Santa Maria della Scala). És natural pensar, doncs, que una altra interpretació musical estaria lligada a la cura dels infants, als viatgers i als peregrins, als malalts, a l'energia vital, a la creació o la destrucció, al guarir o la reflexió sobre la pròpia mort.

Deixo per a l'oient la seva interpretació personal, no sense abans aconsellar una audició tranquil.la, aïllada de tot soroll extern, intentant copsar cada matís sonor, cercant una simbologia universal i una de pròpia. I sobretot deixant-se portat per una paleta de sensacions tímbriques.






ELS DOS AUTORS de Silentium 

"Silentium" és un projecte integrat per dos components artístics: una part imatge (fotografia) i una part sonora (música). La part fotogràfica d'Anna Bahí i la part musical de Xavier de Palau.
En les nostres trobades per parlar de "Silentium" hem comprovat tenir molts punts en comú i com esmenta en Xavier en els seus escrits: les idees i reflexions de l'un i de l'altra no es contradiuen en absolut, al contrari, complementen, amplien i reafirmen, i tot i que poden diferir en alguns aspectes ja sigui per la visió personal i les experiències viscudes, cada un pel seu compte, això dóna al projecte una aportació molt més enriquidora.

La part fotogràfica està dividida en 2 grups de 6 fotografies que corresponen a 6 imatges de pre-adolescència i 6 imatges etapa adolescent. Un total de 12 fotografies amb una 13ena foto que separa els dos grups. Dotze és la roda del cicle de la vida, les estacions (un tancament perfecte) i la 13ena ens dóna el nombre preferit: el mov. Venus serie Fibonacci i l'octava perfecte en la serie musical cromàtica, l'escala completa que més utilitzem.
La part sonora del projecte comença el 2015 amb gravacions sonores de pluja, gotes d'aigua, en el riu, en el mar, gravacions a la muntanya, l'aire, el vent, uns peus que caminen sobre les fulles... Era el temps per recollir sons per tenir una complerta fonoteca pel projecte "Silentium". Tot allò que pogués suggerir silenci, micròfons de contacte a la natura, gravacions de veu a l'estudi, respiracions....

A mesura que hom es va endinsant a les capes més profundes del silenci, t'adones que aquella aparent simplicitat de l'acte silenciós es transforma en un complexe i immens concepte del qual és necessari una empenta i agosarament gegantins per abastar-lo en la seva totalitat.


La FONOTECA
Documentació fotogràfica del procés creatiu de "Silentium"


(...)

Fins i tot els colors de Siena es troben en aquest projecte: des del color blanc nacrat al gris blavós fins els rosats a la primera part fotogràfica i les tonalitats del marró, colors de terra, chiaroscuro en la segona part, a l'edat més adolescent.

Tot fent broma amb en Xavier de palau es va dir que en la composició musical (de l'escala cromàtica) potser utilitzaria una nova tonalitat amb el nom de : "blu madreperla minore" (blau nacrat menor)


 



FORMAT DE PRESENTACIÓ


Es presenta en format LLIBRE edició limitada. El dissenyador gràfic Xavier Alamany és qui s'encarrega de fer un llibre d'artista on la part fotogràfica i la musical esdevinguin un sol projecte. 



Trobades amb el dissenyador gràfic Xavier Alamany




PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
FEBRER 2017


9 de FEBRER al ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA de Barcelona
11 de FEBRER a l'AUDITORI DEL PALAU SOLTERRA a Torroella de Montgrí


Amb la presència dels dos autors: Anna Bahí i Xavier de Palau i amb la presència d'una tercera persona; la nostra col.laboradora italiana Marie-Ange Causarano (llicenciada en Arqueologia Medieval, Universitat de Florència, Itàlia)

 
En la presentació hi haurà dos audiovisuals -tipus vídeo musical- on es podran veure les imatges fotogràfiques de "Silentium" i tanmateix escoltar la seva música. No hi ha la idea de fer un concert per tant s'ha optat per fer dos vídeos a partir de dues de les composicions musicals més representatives del projecte.
Una de les composicions musicals és "La torre del silenzio" que hem gravat en el Castell de Requesens (Alt Empordà, Catalunya, Espanya).


Hi ha un tercer audiovisual on s'explica, a través d'imatges documentals, el procés de creació del projecte des del punt de vista de cada artista (explicacions, anècdotes i imatges que hem viscut durant un any i mig). A més d'unes breus entrevistes als seus autors i a la col.laboradora  italiana Marie-Ange Causarano.




.   .   .

HISTORIA INICIS DEL PROJECTE





TIRANT ENRERE EN EL TEMPS 

El projecte fotogràfic es va començar a gestar de manera bastant intuïtiva l'any 2013. Havia pres la decisió de tancar una etapa fotogràfica: la de l'autoretrat que, des del 1999 fins el 2012 (aprox) em va acompanyar durant el "meu personal" recorregut fotogràfic. Tot i haver experimentat el cos, la matèria, les formes i expressions corporals, més endavant va ser l'interior, l'intent de captar l'ànima i el món de les emocions, que de cop van aparèixer de manera més conscient. Ara es canvia "el personatge", una nova manera de retratar o representar la meva obra a través l'essència masculina.
Vaig preparar algunes sessions fotogràfiques amb l'Adrià, un nen-noi que començava a endinsar-se en aquesta etapa tan curiosa de l'adolescència (tot i que encara era molt nen). Intuïa que hi havia un projecte sota aquesta aparença però no sabia cap a on s'encaminaria. Sis mesos més tard l'Adrià ja havia canviat! i anava canviant.

 


Vaig saber de la convocatòria al Premi de Fotografia de la Fundació Vila Casas per l'any 2014 i vaig presentar, es pot dir, les dues primeres imatges (en format díptic) del que seria "Silentium". La idea del silenci intern d'un adolescent ja estava en marxa.
L'obra va quedar sel.leccionada i va estar en exposició a la Fundació Vila Casas, al Palau Solterra de Torroella de Montgrí, i això em va motivar a continuar amb aquest projecte que tot just despuntava.

L'obra sel.leccionada es troba en una col.lecció privada a Florència, Itàlia.

 
El modus operandi en que treballo la fotografia es pot definir per "capes", és a dir la superposició d'imatges. Aquesta manera de treballar permet expressar-me i donar un missatge final on, cada fotografia transmet tot un món de percepcions. 
En aquest cas són dues imatges, la del noi i la d'un espai en concret, que com ja he explicat en l'apartat anterior, és una paret de l'Ospedale Santa Maria della Scala di Siena, Itàlia. 




















El 2015 va ser l'any d'anar preparant pas a pas el projecte. En aquest període de temps en Xavier de Palau (artista sonor) i una servidora vam comprovar que cadascú en les seves diferents disciplines, teníem molts punts en comú, a part que tots dos treballem mitjançant capes (unes musicals i les altres fotogràfiques). D'aquí surt la proposta de treballar conjuntament amb "Silentium". 
Reflexions, converses... comencem així un seguit de trobades que vaig explicant i posant al dia a la primera part d'aquesta pàgina, però només dir que: les coincidències, allò que en diem "casualitats", la numerologia, els colors, les geometries (sinestèsia), gravacions, freqüències, semitons i fa sostinguts (i moltes coses més) ... fan que SILENTIUM esdevingui un projecte constel.lat de brillants sorpreses.

Així doncs "Silentium" és creat i pensat com un projecte sonor i fotogràfic que, com he explicat anteriorment, vol ser la unió de dos visions artístiques que fan que l'obra sencera esdevingui una unitat.

El 2016 ha estat l'any de tota l'elaboració i creació de la composició musical de Xavier de Palau. Engrescat per la diversitat de perspectives en l'estudi i interpretació del silenci, va començar la seva reflexió musical percebent-lo com un objecte sonor més i, incidint especialment en la part més íntima i transcendent.
                             


"NO TRENQUIS EL SILENCI SI NO ÉS PER A MILLORAR-LO" Ludwing Van Beethoven